Intocables

Bé, com que fa dies que segueixo el cas Couso, avui toca explicar-ne les últimes novetats. Segons ha explicat El País la justícia dels Estats Units s'ha negat de nou a facilitar a l'Audiència Nacional les dades que reclamava sobre els tres soldats imputats en la mort del càmera gallec de Telecinco, assassinat a Bagdad l'any 2003. El jutge Santiago Pedraz havia reactivat l'ordre internacional de recerca i captura a efectes d'extradició contra els militars nord-americans el mes passat, però la Interpol reclamava dades de filiació (edat, domicili, residència..) perquè la mesura fós efectiva. De moment, la justícia espanyola només pot aportar noms: Thomas Gibson, Philip Wolford i Philip de Camp, perquè l'embaixada dels Estats Units no vol aportar més informació.

Espanya i els Estats Units d'Amèrica tenen signats acords de cooperació en matèria penal que haurien d'assegurar la resposta a aquest tipus de demandes. En el cas Couso, mai s'han respectat. Pels Estats Units els seus ciutadans són intocables: no els extraditarà ni deixarà que ningú més els jutgi. De fet, la gran potència mundial ni tans sols reconeix a la Cort Penal Internacional. Estan per damunt dels altres.

Ara, Santiago Pedraz, el jutge de l'Audiència Nacional que porta el cas, es planteja suspendre els convenis de col·laboració entre Espanya i els Estats Units, que només s'estan complint per una de les bandes. La justícia espanyola torna a alçar la veu després de diversos intents de tancar el cas Couso. Cap país no pot estar per sobre dels altres. És hora de reclamar actuacions contra aquells que creuen que poden actuar unilateralment sense cap perill de ser jutjats.

L'esperança de l'Ulster

Aquesta setmana es tanca amb una bona notícia en l'àmbit europeu. El Sinn Fein, el braç polític de l'IRA i la principal força catòlica a Irlanda del Nord, ha reconegut la legitimitat de la policia de l'Ulster i les seves institucions judicials, la qual cosa suposa el desbloqueig d'un procés de pau que sembla força encarrilat. Els sis comtats de l'Ulster de majoria protestant inclosos dins de la Gran Bretanya després de la independència d'Irlanda, veuen la pau més a prop que mai. El pas donat pel Sinn Fein, encapçalat per Gerry Adams, obre les portes a un possible govern d'unitat entre catòlics i protestants, un escenari que hagués semblat utòpic fa uns anys.

El procés no ha estat gens fàcil. Tot i els acords del Divendres Sant de 1998, el govern britànic ha mantingut bloquejada l'autonomia d'Irlanda del Nord des de l'any 2002. Al 1998 l'IRA havia anunciat la fi de la violència, però l'incompliment de la treva, el retard en el procés de desarmament efectiu de l'IRA i les tensions entre protestants i catòlics eren els principals obstacles per tirar endavant.

El Sinn Fein fa anys que ha deixat ben clar a l'IRA que la lluita armada no serveix de res i que la via política és l'única sortida vàlida. Han estat valents. Alguns n'haurien de prendre nota. El proper dia 7 de març hi ha previstes eleccions legislatives. Si hi ha sort, unionistes i republicans, protestants i catòlics, podrien arribar a un acord històric per compartir govern després de dècades de violència i d'enfrontaments. Irlanda podria passar a implicar-se més en els assumptes de l'Ulster, tot i el recel dels unionistes. Sigui com sigui, uns i altres estan complint les seves promeses. Irlanda del Nord és l'exemple de com la via política i el diàleg són eines prou útils com per posar fi a conflictes armats.