El Sàhara Occidental: les claus del conflicte

Per enmarcar una mica l'entrevista a Brahim Gali del proper post, aquí apunto una mica les claus del conflicte, que fa uns mesos que ha tornat a la taula de l'ONU:

- El Sàhara Occidental va ser una colònia espanyola del 1884 al 1975.

- A partir de la dècada dels 60, l'ONU fa una crida a les potències ocupants perquè facilitin els processos de descolonització de les seves colònies. En el cas d'Espanya, les exigències a la dictadura de Franco augmenten a partir del 1966.

- Davant la passivitat del govern espanyol, al 1973 es crea el Frente Polisario (Frente para la Liberación de Saguia el Hamra y Río de Oro), per aconseguir la independència des de la lluita armada.

- Espanya es decideix a iniciar un cens a votants i anuncia un referèndum pel 1975 que mai se celebrarà. Mentre les últimes tropes espanyoles es retiren, el Sàhara Occidental és ocupat pel nord desde el Marroc i pel sud des de Mauritania. El govern espanyol, en una situació crítica amb el final del règim franquista, es desentén de l'ocupació de la seva excolònia.

- Tot i que el Sàhara proclamarà la seva independència quan es retiren les últimes unitats espanyoles, al novembre de 1975 se signen els acords tripartits de Madrid, pels quals Espanya cedeix l'administració del Sàhara al Marroc i a Mauritània quan finalitzi el seu mandat sobre el Sàhara, al febrer del 1976. L'ONU va declarar invàlids els acords, per la qual cosa Espanya encara és la potència administrativa de la zona, l'única pendent de descolonitzar.

- Després d'un armistici amb Mauritània, la guerra amb el Marroc segueix fins al 1991, quan se signa un acord de pau. Milers de sahrauís es refugien als camps de Tinduf (Argèlia).

- L'any 1991 l'ONU anuncia un referèndum que tampoc se celebrarà mai. El Marroc en un principi al·lega que vol que s'incloguin més votants al futur cens electoral. Sigui com sigui, el referèndum anunciat al 1991 no s'ha produit, gairebé 16 anys després.

- Aquest any, Nacions Unides torna a exigir a les dues parts en conflicte que facin avanços per resoldre la situació del Sàhara. A l'abril el Marroc presenta una proposta, que només contempla l'autonomia del Sàhara, però que és ben vista per països com França, Estats Units i Espanya, però rebutjada pel Frente Polisario.

- L'última resolució de l'ONU torna a insistir en el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. El govern marroquí segueix comptant amb més suport.

ELS ACTORS INTERNACIONALS

França: Marroc va ser el seu protectorat fins al 1956. Sempre ha donat suport a la monarquia del Marroc. El Sàhara Occidental era de les poques zones del Magreb que s'escapava de la seva influència.

Espanya: A diferència de França, no sempre ha mostrat el seu suport incondicional al Sàhara, malgrat que sempre s'ha mostrat partidària del dret a l'autoderminació de là seva ex colònia. S'apunta a l'eix Rabat-Madrid-París com una dels claus per desencallar el conflicte. L'última proposta del Marroc es considera des de l'executiu espanyol com una base per acostar postures.

Lliga Àrab: El conflicte del Sàhara Occidental no està a l'agenda de temes prioritaris per resoldre. La majoria dels països àrabs dónen suport al Marroc.

Argèlia: El principal aliat del Sàhara Occidental. Els cedeix espais per a l'establiment de refugiats. Les seves relacions tenses amb el Marroc afavoreixen l'apropament al Frente Polisario i importants injeccions econòmiques. Pel Marroc l'altra part del conflicte és Argèlia i no el Polisario, al qual no vol reconèixer.

Unió Africana: Admet com a membre de l'organització la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), la qual cosa provoca que el Marroc se'n deslligui l'any 1984. Va intentar ser un intermediari per trobar una solució al conflicte a finals dels 70 sense èxit.

Estats Units: aliat del Marroc des de principis dels 90, ja que el considera un país estratègic per la seva posició i per a una possible contenció del terrorisme islàmic.