Com anar al cel i tornar

Com anar al cel i tornar. Aquest és el títol del darrer disc de Els Pets. Avui he decidit penjar per primer cop alguna notícia relacionada amb la cultura, perquè penso que val la pena.

Resulta que la setmana passada el nou disc del grup de Constantí es va situar al lloc 14 de la llista AFYVE, que recull els discs més venuts a l'Estat espanyol. Mai un grup de rock-pop en català havia arribat tant amunt en aquesta llista. I té un triple mèrit: perquè canten en català, perquè aconsegueixen fer música de qualitat i perquè les ventes del mercat discogràfic cada any baixen en picat. Aquesta setmana, continuen ben amunt, al lloc 22.

Diuen que pocs grups saben envellir amb tanta dignitat com Els Pets. És del tot cert. Malgrat que grups amb els quals van compartir escenari com Sau, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto o Sangtraït els han deixat com els més veterans, cada disc millora en qualitat, o si més no en sorpreses i en canvis de registre.

Ahir vaig poder escoltar el nou disc, i la veritat és que té unes quantes joies. Des de la meva modesta opinió -d'un que ha crescut amb les seves cançons-, és el millor dels darrers àlbums, encara que potser sigui el menys comercial.

Des de cançons d'amor amb les lletres acurades i denúncies a models de societat, fins a una declaració d'amor abans d'un suicidi, passant per un homenatge d'un pare al seu fill. Un disc que val la pena tenir a les mans. Dotze cançons amb una història al darrera. Si em voleu fer cas, escolteu "Com anar al cel i tornar" -la millor peça-, "Valset" o "L'amant que no et toca". Sort el grup de Constantí, que continua sense oblidar com fer bona música encara que passin generacions pel seu davant.