Sobre el comerç exterior d'armes..

A finals d'any, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de comerç d'armes i material de doble ús, que properament es debatrà a la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. Fins ara només hi ha un reglament que intenta controlar aquest tipus de comerç, tan important per garantir l'estabilitat de zones en conflicte. Ara es pretén crear una llei que comporti obligacions fermes per als executius. Fer un cop d'ull a les dades que mostren els països als quals l'Estat espanyol ven grans quantitats d'armament és sinònim d'emportar-se més d'una sorpresa. Entre els principals compradors d'armes s'inclouen països com la Xina, Israel, Colòmbia o el Marroc.

Sorprenent, perquè Espanya està adherida al Codi de Conducta de la Unió Europea, que inclou la necessitat de no vendre armament a països que vulnerin els drets humans o on hi hagi conflictes interns o fronterers. Com s'està interpretant aquest codi de conducta? A Xina es vulneren els drets humans i es posa en pràctica la tortura. El conflicte entre Israel i Palestina és dels més cruents i conflictius del panorama internacional, però a una de les parts li arriben armes des d'Espanya, que difílment té les suficients garanties que no s'utilitzaran en cap cas contra la població civil. Colòmbia és dels països més inestables de Sud-Amèrica, en la seva lluita contra les FARC també rep grans quantitats d'armes de l'executiu nord-americà. El Sàhara Occidental no li deu fer gens de gràcia que entrin bombes i altres armes al Marroc...

Em pregunto si és així com contribuim a l'estabilitat mundial. La indústria d'armament espanyola té dret a vendre armes fora de les fronteres, però no si acaben en mans de guerrilles, de països en guerra i de països que vulneren els drets humans. Es calcula que el 80% de les armes que circulen pel món i que s'utilitzen en conflictes armats venen de transaccions legals, però la vida útil de les armes és massa llarga i sembla que ningú pot garantir qui acabarà sent l'usuari final d'allò que es ven.

El projecte de llei que passarà pel Congrés dels Diputats menciona l'obligació de respectar el Codi de Conducta de la Unió Europea per evitar que el comerç d'armes arribi a països com els esmentats. Greenpeace, Intermón i Amnisitia Internacional han començat una campanya per fer pressió per millorar la llei abans que s'aprovi. Diuen que no es suficient. Segons la responsable de polítiques de desarmament de Greenpeace, Mabel González Bustelo, el problema rau en la interpretació del codi de conducta. Si s'estan venent armes a Colòmbia, l'Estat espanyol entén que allà no hi ha cap conflicte armat? Demanen més transparència i control en una matèria clau com aquesta i creuen que la llei que s'aprovarà és una possibilitat única que no s'ha de deixar perdre. Caldrà veure què passa en el debat parlamentari.