Sèrbia torna a estar al punt de mira de la política internacional europea. Fa uns dies, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) va exculpar-la del genocidi denunciat per Bòsnia pels crims comesos entre els anys 1992 i 1995, l'episodi més dramàtic dels quals va ser la matança d'Srebrenica contra la població musulmana en aquest darrer any. No obstant això, el TIJ va qualificar de genocidi i de crim de guerra els fets d'Srebrenica i va culpar a Belgrad de no fer res per evitar l'extermini de població musulmana de Bòsnia. La sentència marca un precedent important per a futures resolucions, ja que Croàcia va seguir els mateixos passos que Bòsnia per denunciar les matances i les neteges ètniques durant la guerra dels Balcans. La justícia internacional considera Sèrbia com a successora de l'antiga Iugoslàvia, per la qual cosa se li atribueixen la major de part de responsabilitats derivades de les guerra dels Balcans. Belgrad continua suportant totes les càrregues del crims comesos durant el màxim apogeu d'Slobodan Milosevic. Els ultranacionalistes, per la seva banda, continuen sent la principal força a Sèrbia.Ara, el punt calent és el futur de Kosovo, la província sèrbia de majoria albanesa administrada per Nacions Unides des de l'any 1999. Llavors, l'OTAN va decidir intervenir en el conflicte atacant objectius de l'antiga Iugolsàvia, a la qual s'acusava de posar en pràctica una neteja ètnica contra la població albanesa. En els darrers dies, l'ONU s'està esforçant per arribar a un consens sobre el pla que ha de guiar el futur de Kosovo. Però les posicions són massa distants: la majoria albanesa vol la independència, però Sèrbia s'hi oposa frontalment. És totalment necessari acostar postures. Sèrbia no entén que Kosovo sigui un estat independent. Fa poc va acceptar la sobirania de Montenegro. Què té de diferent Kosovo? Quines repercussions tindria la independència de la província de majoria albanesa quan a Sèrbia governen els ultranacionalistes? Com reaccionarà la població sèrbia de Kosovo? Albània tindrà aspiracions sobre aquest posible nou estat? Només un consens i un futur pactat, comptant també amb el govern serbi, garantirà certa estabilitat als Balcans.
I és que Sèrbia ha vist com el país es desfragmentava en poc més d'una dècada: Croàcia, Bòsnia, Montenegro.. tot plegat per una política de depuració ètnica i de creació d'una gran Sèrbia imposada per Slobodan Milosevic. Però potser ara és hora de parlar amb Sèrbia si realment es vol passar pàgina. Això no implica que no s'hagin de depurar responsabilitats, al contrari, però és evident que no es pot seguir castigant a la població sèrbia per crims anteriors i que Belgrad ha de jugar un paper important en el futur de Kosovo i en l'equilibri dels Balcans. Les coses no són fàcils: els ultranacionalistes segueixen al poder i es continuen negant a entregar el màxim responsable de la matança d'Srebrenica, Ratko Mladic, als tribunals internacionals. Hi ha coses que segueixen sense rutllar. L'ONU hauria d'entendre que malgrat la guerra de Kosovo i la persecució contra la població albanesa, l'actual Sèrbia -que ja no és la Iugoslàvia de Milosevic- ha de ser un interlocutor a tenir en compte per no aprovar un pla que només respongui als interessos de Kosovo i que sigui totalment contrari a Belgrad. Sèrbia també ha de ser conscient que cal trencar definitivament amb el passat per recuperar el seu prestigi. Ni Mladics ni pro Milosevics hi tenen cabuda. La Unió Europa continua tenint la porta oberta.
0 comentaris:
Publica un comentari