L'adéu a un geni del periodisme

Bé.. el cas és que m'acabo d'assabentar ara mateix per El País que s'ha mort un dels genis del periodisme del segle XX: Ryszard Kapuscinski. No repetiré la seva carrera perquè això es pot trobar a qualsevol enciclopèdia. Premi Príncep d'Astúries del 2003, millor periodista polac del segle XX, l'autor més traduït de Polònia, un escriptor reconegut a nivell mundial i tot un pou de sabiesa sobre els processos d'indepèndecia a l'Àfrica a partir de la dècada dels 70. Segurament, un dels periodistes més respectats d'arreu, tot i que era llicenciat en història.

Tampoc detallaré la llista de la seva extensa bibliografia. Jo només havia llegir Los cínicos no sirven para este oficio l'any passat i em va agradar moltíssim. Recordo el títol d'una ressenya que vaig haver de fer: humilitat en un món de sords. Perquè sí, perquè era un escriptor honest i humil, que deia que s'havia d'aprendre a escoltar. Que les males persones no serien mai bons periodistes perquè no podrien sentir els drames dels que tenien al davant. Volia entendre allò que passava el seu davant abans d'escriure. En un món de sords, perquè s'havia passat anys i anys escrivint sobre l'Àfrica, sobre aquells que no tenien veu, en un món on els mitjans estan més pendents de superar a la competència que per explicar que passa més enllà del seu univers mediàtic. I res més, que ens marxa un altre geni, un model que ha de servir per moltes de les generacions de periodistes que venim al darrere.