Ahir Catalunya va viure jornada electoral. Aquest cop, els comicis s'han celebrat de manera anticipada, entre setmana i amb la segona pitjor dada de participació des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme. Una dada poc esperançadora.
L'1 de novembre del 2006 incorpora un nou partit a l'arc parlamentari català. Ciutadans se suma a Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit Popular (PP) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Independentment de l'ideari de Ciutadans, que passa a ser el segon partit no nacionalista amb representació al Parlament, la seva incorporació a l'escena política catalana no deixa de confirmar una tendència positiva. Mentre que a l'Estat espanyol s'ha consolidat un bipartidisme entre els dos partits amb més pes, a Catalunya s'avança cap a un pluripartidisme sense majories absolutes, on els pactes post-electorals són decisius per formar govern. La fragmentació del vot és una tendència evident i no crec que sigui dolenta, al contrari. N'hi ha que deuen envejar un sistema amb tantes opcions de vot.
Els comicis d'ahir tenen tantes lectures com discursos dels portaveus, ja se sap, tothom guanya després d'un recompte. CiU recupera terreny però les forces d'esquerra continuen mantenint una posició privilegiada. Sembla que Catalunya no vol tornar als anys de domini convergent i per això torna a donar la possibilitat a la formació d'un altre govern tripartit.. Caldrà veure si aquesta serà la via que se seguirà. Mas semblava tenir-ho clar ahir: buscarà governar amb el PSC abans que amb ERC. Els socialistes, per la seva banda, semblen més propers a la reedició d'un pacte amb ERC i ICV. Malgrat les crítiques al tripartit, l'escenari electoral no ha canviat pas massa: serà necessari un altre govern de coalició. Això sí, ara hi ha factor nou a tenir en compte: el PSOE preferirà un pacte amb CiU abans d'un nou tripartit. Montilla no és Maragall. Aquest serà el primer examen a la independència del PSC.
El més preocupant de tot ha estat la baixa participació que ha permès que Ciutadans hagi entrat al Parlament amb tres escons. Precisament denunciaven la distància entre les preocupacions polítiques i els problemes reals dels ciutadans. No sé si tenien raó, però és molt probable. L'índex de participació ja va ser baix en el referèndum sobre l'Estatut, i les coses no van canviar pas massa ahir. Tots els partits han perdut vots, tret de Ciutadans i ICV, el partit menys conflictiu dins del tripartit. L'esquerra torna a tenir una nova oportunitat per governar. Tant si és així com si CiU torna a treure al cap pel govern, caldrà reflexionar sobre les causes de la poca implicació dels ciutadans en les cites electorals. Alguns apel·laven a la "normalitat democràtica" que podria portar a la gent al conformisme.. potser caldria buscar altres arguments, més autocrítica i més credibilitat. Alguna cosa falla
