Que algú aturi aquest horror... Israel bombardeja el Líban: la justificació, una venjança contra Hezbolà pel segrest i per les morts de soldats israelians. Hezbolà tampoc posa fre a les seves accions. La població civil en pateix les conseqüències. Comencen els moviments de desplaçats i els atacs no s'aturen. On és la comunitat internacional? Ningú és capaç d'alçar la veu contra Israel per una resposta tan desproporcionada? Mentrestant, ambient de guerra al Pròxim Orient..
dilluns, juliol 17, 2006
Entrevista: Juan Pedro Valentin. Exdirector de Informativos Telecinco
"No podem permetre que hi hagi conflictes que no es deixin cobrir als periodistes " 
Juan Pedro Valentín ha estat director d' Informativos Telecinco des de l'any 2000. El passat mes de gener va deixar de ser la cara visible dels serveis informatius de la cadena privada i Pedro Piqueras va ocupar el seu lloc. La setmana passada va ser a Llançà (Alt Empordà) per participar en uns cursos de política internacional.
Desvinculat totalment de Telecinco. Quins són els seus propers projectes?
De moment estic viatjant molt, anant a molts cursos i veuient què hi ha fora. Tingues en compte que quan ets director d’informatius entres a treballar a les 9 del matí i surts a les 10 de la nit, vius en un micromón. Però ara, des del punt de vista personal, són uns mesos molt gratificants. Des del punt de vista professional, no se ben bé on acabaré, estic valorant diferents possibilitats, però de segur que el futur anirà lligat al periodisme informatiu.
Amb la televisió digital terrestre assistim al sorgiment de molt canals de televisió. Més possibilitats tecnològiques significaran que l’espectador estigui més ben informat?
Home, jo espero que sí. Sempre he plantejat que un dels grans problemes de la televisió era que l’audiència és multimilionaria. Amb una audiència de 4 milions, el share continua sent molt petit i un reportatge vist per aquesta quantitat de gent serà un fracàs. La meva aspiració és que quan hi hagi més canals, l’audiència se segmentarà molt més i els productes informatius podran fer-se un lloc a la graella i obtenir una certa rentabilitat i recolzament. Així, quan arribis a una audiència d’un milió de persones, el teu programa podrà ser un èxit. I ja en veiem els primers símptomes. Per La Sexta o per Cuatro, tenir una quota de pantalla d’entre un 4 i un 7% és tot un èxit. Per Telecinco estar en aquestes xifres és un fracàs enorme.
Té la sensació que les empreses informatives valoren més el triomf sobre la competència que la informació de qualitat?
En general és el que passa, i sobretot a la televisió, on és molt important l’audiència, que és mesurada cada dia. L’obsessió per tenir més audiència cada dia, fa que la pressió sigui més gran. El problema és que en un producte com l’informatiu, has de valorar si vols audiència sigui com sigui o si vols informar la gent. Molts cops aconseguir l’audiència a qualsevol preu no vol dir informar. Trobar aquest equilibri entre uns informatius que siguis vistos per molta gent, però que no perdin l’essència de ser informatius és a vegades molt complicat. Sempre he defensat que el periodista no ha de fer qualsevol cosa per aconseguir audiència, perquè s’oblida d’informar. Ha de tenir sempre present que aquesta és la seva funció i l’ha d’intentar exercir de manera que resulti atractiva per la gent, aquest és el repte.
Perquè cada cop tenim més notícies de successos als mitjans?
La veritat és que estan desproporciones en relació a altres notícies, això és molt probable. Sobretot pel què fa a successos que en un diari no tenen presència, en un informatiu hi apareixen ocupant molts minuts. És per la sensació que els successos a televisió venen molt. És probable que s’entenguin més bé que altres notícies i per això són més televisius. Que algú mati algú altre és molt més fàcil d’entendre que el conflicte del Pròxim Orient, per exemple.
Però aquestes notícies no ocupen al lloc d’altres que poden ser més important?
És cert. Però tingues en compte una dada: jo vaig fer un estudi de quantes pàgines havia dedicat El País la notícia del Fòrum Filatèlic: 9 pàgines, l'equivalent a una hora de lectura. Una hora a una notícia no es pot dedicar a un informatiu televisiu. El repte és intentar condensar-ho, però amb la poca quantitat de temps que tens, si tries notícies fàcils, com una desfilada de models, corres el perill de despreciar notícies que són molt importants però que són més difícils d’explicar, com el Fòrum filatèlic o el Pròxim Orient.. hem de buscar un equilibri.
Ara mateix els productes informatius són interessants per les empreses en horaris de màxima audiència?
No, no, ara mateix no en tenen. Lamentablement són demandats per una part ínfima de la població. Si vols fer un producte informatiu, ha de ser un producte escandalós, de situacions extremes i amb poc rigor. És molt complicat.
A Llançà s’està parlant de política internacional. Al món cada any moren més periodistes al món, què s’ha fer davant d’això?
La guerra de l'Iraq ha empitjorat la situació. Jo crec que el problema més gran que hi va haver a la guerra d’Iraq era que els periodistes fins ara estaven fora del conflicte, és a dir, no eren objectius dels bàndols que s'enfrontaven. La guerra de l'Iraq va posar els periodistes com un objectiu més. Més ben dit, el terrorisme s’ha adonat que segrestar un periodista ara mateix té més importància que perquè tot el món periodistic s’acaba fent ressò del què passa als companys. Desenvolupar la nostra professió a paísos com l’Iraq és molt difícil, ningú no ens pot garantir la seguretat, ni tan sols pels EUA. Fins i tot, l’exèrcit americà que havia de defensar la democràcia queia en els mateixos errors que l’altre bàndol. Al final ningú ens garantia la seguretat i en aquestes condicions no es pot desenvolupar el bon periodisme. El periodista no ha de ser un suicida que va a morir-se els llocs, perquè sempre dic que una notícia no val la vida d’una persona. Però tampoc podem permetre és que hi hagi conflictes que no es deixen cobrir als periodistes. Aquí tenim un problema molt gros a analitzar. Crec que la situació ha anat millorant a poc a poc, però a Iraq vam passar uns mesos molt delicats.
Ara que ho veu tot a més distància. Creu que s’està fen un bon periodisme?
Crec que el nivell de periodisme a l’Estat és bo. El que passa és que a televisió és molt més determinant aconseguir audiència, perquè sembla que en última instància l’èxit depèn d’això. El periodista no ha de buscar ser el més llegit, sinó els més creïble i crec que la credibilitat és fonamental; es guanya molt a poc a poc però es perd ràpidament.
Deia Kapuscinsky que les males persones no poden ser bons periodistes. Hi està d’acord?
Jo crec que les males persones som precisament periodistes, perquè som molt retorçats i tossuts. El que és veritat és que el periodista ha de tenir sempre present perquè s’ha fet periodista. El periodista es fa periodista no per ser famós o per estar al costat de les grans estrelles, s’ha fet periodista perquè li encanta explicar les coses i desvelar una part del que passa a la realitat. Aquest és el repte que tenim cada dia. I això es pot fer treballant en un mitjà local o quan ho fas per un mitjà de gran repercussió. Però hem de recordar que ens fem periodistes per explicar el que passa i ho hem de fer tan si agrada com si no, tan si les notícies siguin molt o poc rellevants.
De moment estic viatjant molt, anant a molts cursos i veuient què hi ha fora. Tingues en compte que quan ets director d’informatius entres a treballar a les 9 del matí i surts a les 10 de la nit, vius en un micromón. Però ara, des del punt de vista personal, són uns mesos molt gratificants. Des del punt de vista professional, no se ben bé on acabaré, estic valorant diferents possibilitats, però de segur que el futur anirà lligat al periodisme informatiu.
Amb la televisió digital terrestre assistim al sorgiment de molt canals de televisió. Més possibilitats tecnològiques significaran que l’espectador estigui més ben informat?
Home, jo espero que sí. Sempre he plantejat que un dels grans problemes de la televisió era que l’audiència és multimilionaria. Amb una audiència de 4 milions, el share continua sent molt petit i un reportatge vist per aquesta quantitat de gent serà un fracàs. La meva aspiració és que quan hi hagi més canals, l’audiència se segmentarà molt més i els productes informatius podran fer-se un lloc a la graella i obtenir una certa rentabilitat i recolzament. Així, quan arribis a una audiència d’un milió de persones, el teu programa podrà ser un èxit. I ja en veiem els primers símptomes. Per La Sexta o per Cuatro, tenir una quota de pantalla d’entre un 4 i un 7% és tot un èxit. Per Telecinco estar en aquestes xifres és un fracàs enorme.
Té la sensació que les empreses informatives valoren més el triomf sobre la competència que la informació de qualitat?
En general és el que passa, i sobretot a la televisió, on és molt important l’audiència, que és mesurada cada dia. L’obsessió per tenir més audiència cada dia, fa que la pressió sigui més gran. El problema és que en un producte com l’informatiu, has de valorar si vols audiència sigui com sigui o si vols informar la gent. Molts cops aconseguir l’audiència a qualsevol preu no vol dir informar. Trobar aquest equilibri entre uns informatius que siguis vistos per molta gent, però que no perdin l’essència de ser informatius és a vegades molt complicat. Sempre he defensat que el periodista no ha de fer qualsevol cosa per aconseguir audiència, perquè s’oblida d’informar. Ha de tenir sempre present que aquesta és la seva funció i l’ha d’intentar exercir de manera que resulti atractiva per la gent, aquest és el repte.
Perquè cada cop tenim més notícies de successos als mitjans?
La veritat és que estan desproporciones en relació a altres notícies, això és molt probable. Sobretot pel què fa a successos que en un diari no tenen presència, en un informatiu hi apareixen ocupant molts minuts. És per la sensació que els successos a televisió venen molt. És probable que s’entenguin més bé que altres notícies i per això són més televisius. Que algú mati algú altre és molt més fàcil d’entendre que el conflicte del Pròxim Orient, per exemple.
Però aquestes notícies no ocupen al lloc d’altres que poden ser més important?
És cert. Però tingues en compte una dada: jo vaig fer un estudi de quantes pàgines havia dedicat El País la notícia del Fòrum Filatèlic: 9 pàgines, l'equivalent a una hora de lectura. Una hora a una notícia no es pot dedicar a un informatiu televisiu. El repte és intentar condensar-ho, però amb la poca quantitat de temps que tens, si tries notícies fàcils, com una desfilada de models, corres el perill de despreciar notícies que són molt importants però que són més difícils d’explicar, com el Fòrum filatèlic o el Pròxim Orient.. hem de buscar un equilibri.
Ara mateix els productes informatius són interessants per les empreses en horaris de màxima audiència?
No, no, ara mateix no en tenen. Lamentablement són demandats per una part ínfima de la població. Si vols fer un producte informatiu, ha de ser un producte escandalós, de situacions extremes i amb poc rigor. És molt complicat.
A Llançà s’està parlant de política internacional. Al món cada any moren més periodistes al món, què s’ha fer davant d’això?
La guerra de l'Iraq ha empitjorat la situació. Jo crec que el problema més gran que hi va haver a la guerra d’Iraq era que els periodistes fins ara estaven fora del conflicte, és a dir, no eren objectius dels bàndols que s'enfrontaven. La guerra de l'Iraq va posar els periodistes com un objectiu més. Més ben dit, el terrorisme s’ha adonat que segrestar un periodista ara mateix té més importància que perquè tot el món periodistic s’acaba fent ressò del què passa als companys. Desenvolupar la nostra professió a paísos com l’Iraq és molt difícil, ningú no ens pot garantir la seguretat, ni tan sols pels EUA. Fins i tot, l’exèrcit americà que havia de defensar la democràcia queia en els mateixos errors que l’altre bàndol. Al final ningú ens garantia la seguretat i en aquestes condicions no es pot desenvolupar el bon periodisme. El periodista no ha de ser un suicida que va a morir-se els llocs, perquè sempre dic que una notícia no val la vida d’una persona. Però tampoc podem permetre és que hi hagi conflictes que no es deixen cobrir als periodistes. Aquí tenim un problema molt gros a analitzar. Crec que la situació ha anat millorant a poc a poc, però a Iraq vam passar uns mesos molt delicats.
Ara que ho veu tot a més distància. Creu que s’està fen un bon periodisme?
Crec que el nivell de periodisme a l’Estat és bo. El que passa és que a televisió és molt més determinant aconseguir audiència, perquè sembla que en última instància l’èxit depèn d’això. El periodista no ha de buscar ser el més llegit, sinó els més creïble i crec que la credibilitat és fonamental; es guanya molt a poc a poc però es perd ràpidament.
Deia Kapuscinsky que les males persones no poden ser bons periodistes. Hi està d’acord?
Jo crec que les males persones som precisament periodistes, perquè som molt retorçats i tossuts. El que és veritat és que el periodista ha de tenir sempre present perquè s’ha fet periodista. El periodista es fa periodista no per ser famós o per estar al costat de les grans estrelles, s’ha fet periodista perquè li encanta explicar les coses i desvelar una part del que passa a la realitat. Aquest és el repte que tenim cada dia. I això es pot fer treballant en un mitjà local o quan ho fas per un mitjà de gran repercussió. Però hem de recordar que ens fem periodistes per explicar el que passa i ho hem de fer tan si agrada com si no, tan si les notícies siguin molt o poc rellevants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
