Ogadén: quan Cuba també lluitava a l'Àfrica..

De l'últim enfrontament obert entre Etiòpia i Somàlia ja en fa gairebé 30 anys. La Guerra de l'Ogadén va ser un dels conflictes més importants dels últims anys de la Guerra Freda. Somàlia en va ser la gran perdedora: després de la derrota, la fragmentació, el caos i la rivalitat entre grups socials i clans es va fer més evident que mai. Les tensions i els interessos de la Guerra Freda es traslladaven a escenaris inèdits. El continent africà també tenia importància estratègica.

L'any 1969 el general Mohamed Siad Barer va organitzar un cop d'Estat per posar-se al capdavant del govern de Somàlia. Fins a mitjans de la dècada dels 70, aquest país era un dels principals aliats de la Unió Soviètica a l'Àfrica Oriental, tot i que Etiòpia, el país veí, també era procomunista. L'any 1977 les relacions entre Somàlia, Etiòpia i la URSS van canviar significativament. Siad va decidir començar pel seu compte una guerra contra Etiòpia. El conflicte armat consistia en la invasió del desert de l'Ogadén, que sota el control d'Etiòpia, comptava amb part d'habitants somalis. Però per a la URSS, el rival de Somàlia oferia més possibilitats estratègiques a l'Àfrica en el marc de la seva confrontació amb els Estats Units.

El resultat, un canvi d'aliances amb ressò internacional. Tropes soviètiques i fins i tot tropes cubanes van lluitar al costat d'Etiòpia. Aquesta presència soviètico-cubana a l'Àfrica va alarmar a nortamericans i europeus, doncs fins llavors el continent africà no havia estat escenari de cap enfrontament dins la Guerra Freda. La tensió internacional creixia.

Però més enllà dels interessos de les grans potències, Somàlia va ser la gran derrotada del conflicte. La Guerra de l'Ogadén va finalitzar l'any 1978 i va deixar el règim polític de Siad molt debilitat. Tant, que les tensions internes pel control del país no van tardar massa temps a esclatar. El 1988 el Moviment Nacional de Somàlia va organitzar una rebel·lió contra el govern que els clans del sud van intentar aturar. S'iniciava una guerra civil cruenta que semblava que arribava a la fi l'any 1991, amb Said fora del país, però no va ser així, ben al contrari. El nord de Somàlia s'havia autoproclamat independent, una situació que mai han acceptat els somalís del Sud.

L'any 2000 es va elegir el primer president des de l'any 1991, però fa anys que a Somàlia no existeix un govern acceptat per tots els clans. En els últims mesos, la Unió dels Tribunals Islàmics (UIT) havia près progressivament el control de Somàlia amb l'oposició de les forces governamentals del país i els veïns d'Etiòpia, que han decidit intervenir en el conflicte davant l'auge de les milícies islamistes.

A la fotografia, d'Henri Bureau, tres soldats presos de Somàlia desfilen per Etiòpia vestits com presoners cubans, fent referència a l'ajuda de Cuba cap a Etiòpia durant la Guerra de l'Ogadén. (Corbis).