Els ulls d'aquests nanos sembla que ens criden...
A dalt, una de les imatges que van canviar la percepció de la guerra del Vietnam. 8 de juny del 1972: Vietnam del Sud bombardeja amb napalm la població de Trang Bang. Els nens, cremats, fugen. El fotoperiodisme ensenya al món la crueltat de la guerra. Un petit triomf.
A baix, el que ens queda per fer. Refugiats al Sudán. Malgrat l'acord de pau signat el 2005 entre el govern i els grups armats, a regions com la de Darfur la situació continua sent dramàtica, amb milions de desplaçats. Davant la paràlisi de la comunitat internacional, les fotografies encara fan que se'ns remogui alguna cosa dins, sigui a l'Iraq, a Guantánamo, a Cisjordània o al costat de casa.
Segons l'informe anual d'Amnistia Internacional del 2006, 150 països continuen vulnerant els drets humans. Guerres, dictadures, repressions, desplaçats, fam, genocidis... Almenys el 2006 s'acaba amb alguns dictadors menys. Pinochet i Milosevic han marxat. Sempre ens quedarà el consol que romandran a la nostra memòria col·lectiva com a dictadors i assassins... Altres continuen vius i declaren guerres sense el consentiment de la comunitat internacional, que d'altra banda fa poc per oposar-s'hi. A alguns, ningú els demana explicacions ni els jutja.
Mentre algú segueixi explicant què passa el món i ens ensenyi el desconsol, la crueltat i la misèria dels que pateixen, podrem mantenir un xic d'esperança. Mentre hi hagi valents que es moguin per cridar i millorar la vida d'aquells que no tenen veu, les coses al món podran canviar . Els que viuen per ajudar els altres sempre mantenen la flama encesa.
Perquè d'aquí a poc hi hagi més coses fetes i menys coses per fer. Perquè toquem de peus a terra i parem els peus als que es volen menjar al món. Perquè ens aixequem de la cadira quan les coses no ens agraden. Per menys discursos políticament correctes com aquest i més accions per posar-los en pràctica.
1 comentaris:
Continua havent-hi valents, però cada vegada estan més perseguits. Cada dia, mentre ens expliquen les barbaritats que passen al món, ells, a més, han de lluitar per mantenir la vida, per què un tret anònim no els mati o per què un tanc no es giri cap al seu hotel.
Els que manen no volen gent que expliqui coses, volen gent que expliqui les seves coses... Per això els fotògrafs, els reporters, els periodistes, els càmares i qualsevol que treballi en el món de la informació està en perill si contradiu la versió oficial.
Publica un comentari